Reinventar Bourne

La saga Bourne, que ha fet pujar Matt Damon al capdamunt de tot de l'estrellat, no tindrà una quarta entrega. O almenys no la tindrà amb els que han fet possible dues de les tres primeres parts. El director Paul Greengrass, que va agafar les regnes de la saga a la segona entrega, ha deixat clar que el projecte que ell tenia en ment es va acabar amb la tercera part -The Bourne Ultimatum-. I si Greengrass diu que no, Damon diu que no. Actor i director han format sense voler un altre binomi potent -a l'estil Burton/Depp, Scorsese/DiCaprio- que per cert podrem tornar a veure reflectit en pantalla amb la pel·lícula Green Zone, d'aquí poc en cartellera.

La saga Bourne està conformada per tres pel·lícules -The Bourne Identity, The Bourne Supremacy, The Bourne Ultimatum, cadascuna millor que l'anterior- d'una gran qualitat, sobretot a nivell tècnic, amb extraordinàries seqüències d'acció i un ritme frenètic i trepidant. En definitiva, un exemple perfecte de thriller d'acció.

Els drets de la saga els té Universal, que no estan disposats a finalitzar-la així com així i ja han començat a moure fils per buscar un nou director i un nou protagonista. Seguir amb el fil argumental de les altres tres seria un error, per la qual cosa el que es plantegen és fer una preqüela. El temps dirà. El que sí està clar és que tothom voldrà aconseguir el paper del renovat agent Bourne.

Alice in Wonderland. Primeres crítiques

Tim Burton forma part del club selecte format per tots aquells directors que compten amb un llenguatge propi, que han anat perfilant a mesura que la seva filmografia avançava. Aquest llenguatge es veu suportat per la construcció d'una estètica peculiar, d'un univers format per elements que no es poden deslligar d'aquesta realitat fictícia. O potser millor, que en una altra realitat no tindrien sentit. El cas és que aconsegueix que amb la simple visió d'una escena l'espectador ja sàpiga qui és el director del film.

Serà el 16 d'abril quan s'estrenarà a Catalunya la seva última pel·lícula, Alice in Wonderland. Tanmateix, des d'abans d'ahir Londres ja té el privilegi de tenir-la en cartellera. I ja ens han arribat les primeres crítiques i reaccions.

La majoria d'elles són positives i totes coincideixen a ressaltar que és un espectacle visual espectacular, segurament a l'estil d'Avatar -quant a la consideració de cine com a entreteniment-, amb una explosió de colors impressionant. La imaginació de Burton ha creat una "festa pels sentits", segons el diari The Guardian. Tot i això, cal també mirar les crítiques negatives, en aquest cas provinents de la revista Variety, que diu que la pel·lícula "és molt més convencional de l'esperat" o el crític de El Mundo, Luis Martínez, que explica que s'ha arribat a avorrir.





Però ja se sap, un director amb personalitat com el gran Timmy sempre tindrà gent a favor i gent en contra. Jo des de fa temps tinc molt clar en quin costat estic.

SpotlessMind. Punt i a part

Després de 2 mesos sense escriure ni una sola paraula en aquest bloc meu he decidit reinventar-lo, de tal manera que a partir d'ara l'encaminaré cap a les informacions relacionades amb el món del cinema, un món que em té des de fa temps absolutament fascinat i que a la vegada absorbeix una part força important del meu temps. Cinema com a art, cinema com a indústria.

Això és un punt i a part. Que comenci el rodatge.