26/4/10

Els gelos de Sarkozy

The Rum Diary, la nova pel·lícula que protagonitzarà Johnny Depp, va passar l'altre dia el test screening amb valoracions molt positives. El Test screening és una primera projecció de la pel·lícula quan aquesta encara es troba en fase de muntatge i li falten retocs importants. Els crítics privilegiats que van poder assistir-hi van quedar molt satisfets, tant del film en sí com del treball de Depp. La pel·lícula, dirigida per Bruce Robinson, és una adaptació del llibre homònim de Hunther S. Thompson i no s'estrenarà fins a finals d'any.

Una altra notícia a destacar és la pròxima pel·lícula de Woody Allen. Però no la que s'ha d'estrenar d'aquí poc, la següent. El director de Nova York no es cansa mai i el ritme que porta últimament és bastant impressionant. No s'ha estrenat encara You Will Meet a Tall Dark Stranger i ja està a punt de rodar l'altra, que es titularà, segurament, Midnight in Paris. Allen compta amb un repartiment d'autèntic luxe, amb Marion Cotillard, Rachel McAdams, Owen Wilson, Michael Sheen, Kathy Bates... i Carla Bruni-Sarkozy. Sí, sí, ho heu llegit bé. L'artista novaiorquès ha convençut la primera dama francesa perquè tingui un paper a la pel·lícula. Ja veurem què tal... la peli serà una comèdia romàntica; no se'n sap gran cosa més. Es posarà gelós Sarkozy?

20/4/10

El que està per venir

S'acaba d'estrenar a Espanya Alice in Wonderland, una de les pel·lícules més esperades d'aquest any. Ara que aquesta ja ha passat -tot i que encara no he vist-, anem a fer un repàs a altres obres que, per una raó o altra, tothom desitja que es trobin ja en cartellera. Totes elles desprenen aires de gran pel·lícula i les expectatives posades sobre elles són elevadíssimes. Totes aspiren al tron de "pel·lícula de l'any".

Inception (Christopher Nolan)

La més esperada de totes i la que tinc més ganes de veure. Les raons principals, primer de tot, passen pel director. Nolan és segurament el director més cotitzat del moment. I és que ha fet mèrits per aconseguir-ho. Des de Memento que no para de firmar grans films. El seu últim és ja considerat una de les millors pelis de la història: The Dark Knight. A més, Nolan compta amb un repartiment de luxe: Leo DiCaprio, Ellen Page, Marion Cotillard, Michael Cain, Joseph Gordon-Levitt i Ken Watanabe, entre altres. Segons la primera sinopsi, es tractarà d'un thriller d'acció que transcorre dins l'arquitectura de la ment.




The Tree of Life (Terrence Malick)

Director de culte, Malick és un personatge que desprèn aires de misteri. Les seves pel·lícules indaguen sobre la naturalesa dels éssers humans des de punts de vista trencadors. En realitza poques, però les que de moment ha fet han tingut un extraordinari ressò internacional (Days of Heaven, The Thin Red Line, The New World). La trama de The Tree of Life resa que en un món místic i fantàstic, diversos individus emprenen un llarg viatge a la recerca d'un arbre que els atorgarà poders sobrenaturals. Malick compta amb Sean Penn, Brad Pitt i Fiona Shaw pels papers principals. Tot es pot esperar d'aquest filosòfic realitzador, però de ben segur que -com Von Trier, Haneke i tants d'altres de la mateixa raça- no deixarà ningú indiferent.


Black Swan (Darren Aronofsky)

La seva pel·lícula més coneguda és segurament la perturbadora Requiem for a Dream. Després d'uns anys a la rereguarda el 2008 va tornar amb força. The Wrestler, amb Mickey Rourke al capdavant, es va convertir en una de les pelis de l'any. Ara s'ha ajuntat amb Natalie Portman, Mila Kunis i Winona Ryder per firmar un drama psicològic sobre una veterana ballarina i la relació amb la seva nova rival als escenaris. El quid de la qüestió és que aquesta rival és real... o imàginaria? És possible que la seva estrena es retrassi fins el 2011.


The Social Network (David Fincher)
La nova pel·lícula d'un dels meus directors predilectes anirà sobre Facebook. Sí sí, ho heu llegit bé. Jesse Eisenberg encarnarà el creador de la xarxa social més estesa del món i Justin Timberlake farà el paper del seu millor amic. No tinc ni idea de com serà el film ni des de quin punt de vista l'enfocarà; en principi narrarà la història dels fundadors de la xarxa. És igual, qualsevol cosa que firmi Fincher és digne de ser vist i valorat. No ens podem oblidar que aquest home ha fet pelis com Seven, Fight Club o The Curious Case of Benjamin Button. Ahí es nada.

14/4/10

The Ghost Writer (Roman Polanski)

Feia massa dies que no anava al cine i ahir vaig haver de posar-hi remei. L'escollida, The Ghost Writer, del gran Roman Polanski. Les crítiques que havia llegit sobre ella eren molt positives, i un director que ha firmat pel·lícules com Rosemary's Baby, Chinatown o The Pianist sempre s'ha de tenir en compte.

Al final de la pel·lícula em sumava a les crítiques que havia llegit. Polanski és un mestre en l'art de crear una atmosfera amenaçadora, de tensió permanent. En aquesta pel·lícula ho fa palès convertint una història amb un argument poc atractiu en un trepidant thriller polític. És potser aquest argument -basat en el llibre "The Ghost", de Robert Harris- el que no acaba de convertir el film en una immensa pel·lícula. Una breu sinopsi seria la següent: un escriptor (Ewan McGregor) és contractat per l'ex-primer ministre britànic (Pierce Brosnan) perquè li escrigui les seves memòries, després que el seu "negre" hagi mort en estranyes circumstàncies. El biògraf anirà descobrint secrets que posaran en perill la seva vida.

L'obra no traspassa la frontera entre allò bo d'allò esplèndid per la poca substància que té la història, com ja he dit. És una trama que t'hauria d'enganxar al seient de la butaca, però no ho acaba d'aconseguir. Aquest, però, crec jo, no és un problema de Polanski, sinó del llibre en sí, que no dóna de més. El director nascut a París fa mans i mànigues per convertir-la en una gran pel·lícula. Primer de tot, el ritme. Ràpid, intens, àgil. El millor de l'obra, segurament junt amb l'interpretació dels actors. Un Ewan McGregor que últimament semblava ser un actor amb el nord perdut suporta tota la càrrega de la història i no mor en l'intent, sinó que se'n surt a la perfecció. Per la seva banda, Pierce Brosnan segueix amb el seu objectiu particular d'abandonar definitivament el paper de James Bond, i amb actuacions com aquesta ho aconseguirà aviat. Què dir de Tom Wilkinson, que sempre ho borda. Kim Cattrall també compleix i menció especial per Olivia Williams, una gran actriu en potència després d'encadenar dues genials interpretacions -a An Education i ara a The Ghost Writer-.

Per damunt de tot, però, es troba l'atmosfera creada per Polanski. Per estrany que pugui semblar, la majoria d'escenes estan rodades amb tranquil·litat, però el director aconsegueix introduir-hi aquesta amenaça, indeterminada, que ningú sap si és real o no, però que es palpa en l'ambient. Cal dir que l'elecció dels espais és clau per reforçar aquesta sensació, igual que la banda sonora. A l'espectador cinèfil li poden venir a la perfecció obres del mestre Hitchcock. Polanski en beu. El protagonista és el típic personatge "del montón" que no sabent ben bé com es troba amenaçat per una trama que no acaba de comprendre.

13/4/10

Honey Bunny vs the Dude

Diu que ha vist gairebé totes les pel·lícules dels directors Quentin Tarantino i Joel&Ethan Coen en 13 dies. Quan ha acabat, Leandro Braga ha seleccionat més de 500 escenes i les ha encaixat amb música. El resultat final és un magnífic video penjat a youtube, titulat Tarantino vs Coen Brothers.

Hi apareixen fragments de totes les pel·lícules hagudes i per haver d'aquets grans realitzadors. De Reservoir Dogs a Inglourious Basterds, de Blood Simple a A Serious Man.

Als fan de Tarantino i també dels Coen (un servidor) ens ha de caure la baba segur.

8/4/10

Va de curts

El premi al millor curtmetratge és una de les categories que menys ressò té en qualsevol entrega de guardons cinematogràfics. El problema d'això és el fet que molt sovint l'espectador mitjà es perd autèntiques joies, històries increïbles plantejades, desenvolupades i finalitzades en tan sols 5, 8, 10 o 15 minuts. Cada any surten a la llum grans curtmetratges que molt sovint guanyen en qualitat a les seves germanes grans. Aquí us deixo tres dels curts nominats a la darrera cerimònia dels Oscars. Són realment molt bons; petites peces d'art. El primer és espanyol, de Javier Recio. El segon -americà- era la meva aposta, i el tercer -francès- és el guanyador.


La Dama y la Muerte





French Roast




Logorama (parts 1 i 2)




3/4/10

Tarantino-Gaga. Còctel explosiu

Quentin Tarantino i Lady Gaga. Una connexió que pot trencar esquemes atenent la personalitat dels dos personatges. De moment el director ha deixat a la diva el Pussy Wagon (la Coñoneta per aquells que miren la peli doblada), el cotxe que condueix Uma Thurman en una masterpiece anomenada Kill Bill, pel videoclip del seu nou single amb Beyoncé, Telephone.

I ara s'ha estès el rumor que diu que Tarantino vol Lady Gaga en la seva pròxima pel·lícula, que molt probablement serà Kill Bill vol.3. Sembla que el rol reservat per ella és la d'una assassina professional, segons informacions de Hollyscoop.

Elogis de l'un cap a l'altra i a l'inrevés deixen clar que els dos personatges s'atreuen. És més, s'adoren. Els dos són excèntrics, ambiciosos i genials. Sincerament, crec que el còctel explosiu que en sortiria seria realment positiu. Ara bé, de moment tot són rumors, i amb això ja se sap.