Els dies parells et crec

Au revoir, mes amis. Últimament sensibleria a dojo, flors i flors de pell. Deu ser el temps, que diria un. De mica en mica anar omplint buits; es tracta de ser els simpàtics del barri, canten els Manel. Serà veritat, com tot el que entonen. I ara jugarem a cartes, i ara anirem a festes majors, i ara ens torrarem i ballarem i direm tonteries de criatures. No ens adonarem fins l'endemà amb els raigs del migdia que ja hem passat juliol, que aviat s'aniran escurçant les hores de sol, que encetarem l'últim curs, i que també l'acabarem. I aleshores, au revoir, mes amis. O no. Amb totes les meves forces, que sigui que no.