22/7/09

Bon Soleil

Vénen els de Toulon i comprovo que el meu francès està més que rovellat. No passo dels bonjour, ça va, très bien i au revoir, i m'empastifo d'anglès quan intento buscar més expressions. Què hi farem. Arriben carregats. Els dos petits són una monada. La Célia d'ulls clars parla poc i passaria desaparcebuda si no fos per la seva bellesa. El Jules, petit terratrèmol de mirada astuta, no para quiet. Els grans parlen molt del Senegal. Hi van sovint. Simplement els admiro per això.

Sento ma mare parlant per telefon: "Hola! Els francesos ja estan aquí eh!". A l'altra banda hi ha mon àvia, segurament pensant que un dia d'aquests hauran de passar per casa a saludar-los. Ella tampoc passarà dels bonsoir i els oui oui, però no tindrà problemes per obrir conversa. És així. Jo, de mentres, em quedaré observant, rumiant com es diu en francès la meva àvia és la canya.

2/7/09

Shenandoah Club

Els homes que no estimaven les dones i visualitzar de nou aquelles pelis mig oblidades per tal de recordar com de bones eren. Que si Seven, Miller's Crossing, Lost in Translation; que si Taxi Driver, The Clockwork Orange, Fargo. T'adones, content, que les escenes de més qualitat encara ronden pel teu cap. Un tros de vacances és això. No afeitar-te gens, tenis i piscina, i veure la seqüència del tiroteig entre l'Albert Finney fent de Leo i els sequaços de Johnny Caspar a la casa de l'irlandès mentre aquesta és consumida per les flames, ben amanida amb una sintonia clàssica de fons.

Tot això amb un "legen -wait for it- dary!" de tan en tan, pronunciat per un dels personatges més ben trobats de la història de les sèries de televisió.