14/4/10

The Ghost Writer (Roman Polanski)

Feia massa dies que no anava al cine i ahir vaig haver de posar-hi remei. L'escollida, The Ghost Writer, del gran Roman Polanski. Les crítiques que havia llegit sobre ella eren molt positives, i un director que ha firmat pel·lícules com Rosemary's Baby, Chinatown o The Pianist sempre s'ha de tenir en compte.

Al final de la pel·lícula em sumava a les crítiques que havia llegit. Polanski és un mestre en l'art de crear una atmosfera amenaçadora, de tensió permanent. En aquesta pel·lícula ho fa palès convertint una història amb un argument poc atractiu en un trepidant thriller polític. És potser aquest argument -basat en el llibre "The Ghost", de Robert Harris- el que no acaba de convertir el film en una immensa pel·lícula. Una breu sinopsi seria la següent: un escriptor (Ewan McGregor) és contractat per l'ex-primer ministre britànic (Pierce Brosnan) perquè li escrigui les seves memòries, després que el seu "negre" hagi mort en estranyes circumstàncies. El biògraf anirà descobrint secrets que posaran en perill la seva vida.

L'obra no traspassa la frontera entre allò bo d'allò esplèndid per la poca substància que té la història, com ja he dit. És una trama que t'hauria d'enganxar al seient de la butaca, però no ho acaba d'aconseguir. Aquest, però, crec jo, no és un problema de Polanski, sinó del llibre en sí, que no dóna de més. El director nascut a París fa mans i mànigues per convertir-la en una gran pel·lícula. Primer de tot, el ritme. Ràpid, intens, àgil. El millor de l'obra, segurament junt amb l'interpretació dels actors. Un Ewan McGregor que últimament semblava ser un actor amb el nord perdut suporta tota la càrrega de la història i no mor en l'intent, sinó que se'n surt a la perfecció. Per la seva banda, Pierce Brosnan segueix amb el seu objectiu particular d'abandonar definitivament el paper de James Bond, i amb actuacions com aquesta ho aconseguirà aviat. Què dir de Tom Wilkinson, que sempre ho borda. Kim Cattrall també compleix i menció especial per Olivia Williams, una gran actriu en potència després d'encadenar dues genials interpretacions -a An Education i ara a The Ghost Writer-.

Per damunt de tot, però, es troba l'atmosfera creada per Polanski. Per estrany que pugui semblar, la majoria d'escenes estan rodades amb tranquil·litat, però el director aconsegueix introduir-hi aquesta amenaça, indeterminada, que ningú sap si és real o no, però que es palpa en l'ambient. Cal dir que l'elecció dels espais és clau per reforçar aquesta sensació, igual que la banda sonora. A l'espectador cinèfil li poden venir a la perfecció obres del mestre Hitchcock. Polanski en beu. El protagonista és el típic personatge "del montón" que no sabent ben bé com es troba amenaçat per una trama que no acaba de comprendre.

1 comentari:

  1. bona crítica i bona pel·lícula.. entretinguda, si més no. El final, però, em va fallar una mica; el vaig trobar un pèl "precipitat" (havia d'acabar la pel·lícula i la història ja!)... en fi, jo l'hauria acabat d'una altra manera. ;)

    ResponElimina