Walt Kowalski

Un home tancat amb candau, males puces. Ha perdut l'únic ésser que el comprenia, la seva dona. Viu en un món que ja no és el seu. Recorda la guerra de Corea i encara s'estremeix amb les horroritats que va veure, amb les atrocitats que va realitzar, amb els crits que va sentir. Els seus somnis continuen fets d'això, d'aquesta mescla entre por i remordiments i misantropia. No accepta que el món hagi canviat, un món, el seu, que se li escola entre les mans com sorra fina de la platja. Els seus fills no l'entenen, mai s'ha portat bé amb ells. Ell que ha treballat mitja vida a la Ford, ara ha de veure com condueixen tot terrenys japonesos. Els seus néts, amb pretencions i egoismes tatuats a la pell i pircings a les orelles i al melic. Que el deixin en pau a ell i a les seves cerveses, al seu parlar groller i la seva cara de galleda de merda.

Walt és així, seriós i reservat i meticulós i noble, com el Gran Torino que guarda a l'interior del seu garatge. No canviarà mai, i menys a aquestes alçades de la vida... O sí??