.jpg)
Ahir vam anar a la Filmoteca de Catalunya, que recordem que actualment té com a director Esteve Riambau, professor de l'Autònoma, i autor de la interessant Màscares juntament amb una altra profe de la uni, l'Elisabet Cabeza.La Filmoteca ret homenatge aquests dies al mestre Akira Kurosawa projectant algunes de les seves pel·lícules més importants. Ahir tocava Rashomon. La sala no es va omplir, però m'esperava força menys gent. És bo i saludable veure com la Filmoteca compta amb un públic fidel que valora la tasca que realitzen persones com Riambau, apropant el públic a aquells directors i a aquelles pel·lícules que han resultat d'alguna manera transcendentals per la història del cinema.
El cine asiàtic comporta un canvi de prerrogatives a l'hora de concebre una pel·lícula, ja sigui en la tècnica o en la narrativa. Les pautes que segueixen els directors d'allà no són les mateixes que les d'aquí, i això fa que moltes vegades costi adaptar-se a aquestes noves formes. Rashomon (1950) parla de la búsqueda de la veritat i de la naturalesa egoista de l'ésser humà. El samurai Takehiro és assassinat; a l'hora d'establir què ha passat, sorgeixen 4 versions diferents i contradictòries. Aquesta és la premissa d'un film que explora la vanitat de les persones, les seves qualitats més primàries, les seves relacions amb la veritat i les formes fraudulentes de comunicació.
La banda sonora és impecable, igual que la fotografia, amb un gran treball de càmera, brillants picats i contrapicats, plans que enquadren tots els personatges de l'escena i travellings d'aproximació i seguiment molt ben aconseguits. Ara bé, com a defectes podríem dir que el ritme pot resultar una mica massa lent i hi ha algun detall del guió molt forçat o exagerat.La Filmoteca també ret homenatge aquests dies al director Werner Herzog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada