2/3/10

Audrey Mulligan

Reconec que no coneixia la directora danesa Lone Scherfig i m'ha sorprès molt que formés part de Dogma 95, un moviment fílmic creat l'any 1995 per directors com Thomas Vinterberg o Lars Von Trier. El Moviment Dogma tenia com a finalitat realitzar pel·lícules senzilles, sense post-producció. Els films havien de ser filmats en espais naturals, amb la càmera en mà o a l'espatlla, sense canvis temporals o geogràfics i amb so natural derivat de les imatges que es graven. Considero que el més clar exemple d'aquest moviment és la magnífica i trencadora Idioterne (Los Idiotas), de Von Trier, un director pel qual tinc debilitat.

Doncs el que deia, Scherfig va contribuir a estendre aquesta corrent amb obres com Italiens for begynder (Italiano para principiantes), del 2001. Aquest passat 2009, vuit anys després i ja allunyada d'aquet moviment, ha consolidat el seu nom amb An Education, pel·lícula nominada a l'Oscar i que compta amb la millor interpretació femenina de l'any segons la majoria de crítics: una jove innocent però madura anomenada Jenny, interpretada per la britànica Carey Mulligan, que un dia coneix un home adult -molt correcte Peter Sarsgaard- que li farà replantejar el seu camí vital. Ella és el centre d'atenció en tot moment, recordant sovint -sobretot durant les escenes de París- a la mítica Audrey Hepburn, tant pel físic com per la seva personalitat, una manera de ser molt característica dels personatges que interpretava Hepburn -vulnerable i innocent però valenta i madura, bohèmia i inquieta-.

És una pel·lícula sofisticada, amb un ritme no precisament ràpid però gens pesat, amb un grandíssim guió per sobre de tot, que inicialment tira cap a genials tocs de comèdia -les converses amb el pare (enorme Alfred Molina), la relació amb el noi jove- per passar pel romanç de la parella i acabar introduint a la perfecció un dramatisme punyent, que t'arriba. Tot amanit amb uns diàlegs vius i autèntics -sublim la primera trobada entre Jenny i David (Sarsgaard) sota la pluja-. Les interpretacions de la resta d'actors ajuden a enlairar la pel·lícula, destacant per damunt de la resta Alfred Molina i Rosamund Pike, que encarna magistralment el paper de "dumb blonde".

La història que narra Scherfig a An Education ja ha estat explicada diversos cops. No desvetllarem ara el gir final, però pot arribar a ser previsible. El fet és que la directora danesa aconsegueix narrar-te-la com si mai s'hagués tractat, d'una forma totalment original i novedosa.


1 comentari:

  1. Tinc ganes de tornar-la a veure ja! Com més dies passen... més m'adono que em va agradar molt! jeje

    ResponElimina