Down to Earth

I la nit va ser molt llarga però havia merescut la pena. I ja poden no entendre-ho, que quan un té aquests impulsos és convenient deixar-los volar. Mentre mirava Jolies i Winslets i Rourkes i Streeps i Martins ben coordinats i juxtaposats per un presentador que va començar radiant i va acabar millor, la nit anava cada cop més endins i en la buidor del pis notava que jo era sol al món i notava també, mentre es realitzava una retrospetiva dels passats guanyadors a l'actor principal, que allò realment em feia disfrutar, i no altres petites grans coses efímeres. I sí, potser tot és un aparador ple de narcisos que els falta aigua, però de tan en tan, en un futur heteri com el fum d'una nit d'hivern, estaria bé que jo els pogués regar.